On i quan s'observa l'eclipsi

La zona on serà visible l'eclipsi comprèn l'Atlàntic Nord-est, Europa (a Espanya, aproximadament, des de tres quarts de deu fins a dos quarts d'una), Àfrica, Turquia, la Península d'Aràbia, l'Himàlaia i l'Índia.

La zona d'anularitat, és a dir, la regió a on l'eclipsi es veu com anular, apareixerà a l'Atlàntic Nord, travessarà Espanya des de Galícia fins València (on sigui visible, el pas durarà uns 4 minuts), creuarà Algèria, Tunísia i Líbia, entrarà a Sudan, on s'assolirà l'eclipsi màxim (punt on la durada de l'eclipsi anular és màxima), seguirà per la frontera amb Etiòpia fins entrar a Kènia, arribarà a l'Oceà Índic pel sud de Somàlia, i desapareixerà, amb la posta de sol, molt al sud de Sri Lanka.

• Les línies blaves aproximadament paral·lel·les al camí central, són línies d'isomagnitud: al llarg d'aquestes línies la proporció de diàmetre de disc solar cobert per la Lluna en el màxim de l'eclipsi és la mateixa. El nombre que les etiqueta indica el tant per u de disc solar cobert. Les línies d'isomagnitud 0 són també els límits nord i sud de la regió de visibilitat de l'eclipsi (més enllà d'elles el disc solar no es veu mai cobert).
• Les línies grogues que travessen les línies d'isomagnitud són isocrones: els punts connectats per aquestes línies arriben al màxim de cobertura solar de manera simultània. Les etiquetes de les línies indiquen l'hora a que es produeix aquest màxim (en TU; per obtenir la nostra hora oficial, simplement cal sumar 2h a l'etiqueta).
• Les dues regions cobertes amb les línies verdes representen les regions de primer contacte (línia esquerra) i darrer contacte (línia dreta) de les vores de la zona de visibilitat parcial de l'eclipsi (o, si es vol, del con de penombra). És a dir, uneixen els llocs geogràfics a on per primera o darrera vegada cada punt de la vora del con de penombra intersecta la Terra. En conseqüència, els recorreguts d'aquestes línies situats més a l'esquerra i més a la dreta són els límits est i oest, respectivament, de la regió de visibilitat parcial de l'eclipsi.
• Finalment, les línies blaves perpendiculars a les línies d'isomagnitud i tancades a les regions de primer i darrer contacte representen els límits est i oest de la regió geogràfica des d'on es veu a l'eclipsi atènyer un màxim (entès com a instant en que el tant per cent de disc solar cobert és més gran que el dels instants anteriors i posteriors): més a l'est o més a l'oest, la sortida o la posta de sol impedeixen d'observar el màxim.